Trus natöra

Le percurs de munt Pfossental é tla val dal medemo inom te Schnals, tl Parch natural dl Grup de Tessa (Archif Ofize Natöra).
Le percurs de munt Pfossental é tla val dal medemo inom te Schnals, tl Parch natural dl Grup de Tessa (Archif Ofize Natöra).

Se gode la natöra y la contrada cun düc i sënsc, imparé a conësce i biotops y mioré l'odlada devers dles particolarités te nosc ambiënt - chësc é le moto de nüsc percursc naturalistics, che dess condüje la porsona plü daimpró ala natöra y ala contrada.

Chiló dessot él da ciafé informaziuns sön i percursc naturalistics ti set parcs naturai dl Südtirol.

Parch naturel Scilier-Ciadenat

L ne ie nia da se fé marueia che l troi di geologs dlongia Sëuc tira adalerch uni ann geologs y geologhes da dut l mond. L troi ie faszinënt pervia dla pieres dlongia l Frötschbach. Te 5 lueges ulons splighé cie che mpëia chësta faszinazion. La jita ie plajëula y mëina sun Mont de Sëuc te na cuntreda de marueia y maestetica. Jìdeti do ala geologia y ne uderëis nia mé pieres nteressantes ma nce lueges de gran belëza!
Mé n curt danora: la jita mëina japé de chëi che fova n iede banc de corai pra sasc che se à furmà te n mer ciaut y tropichel. Ne ciumpedëde nia sëura la ciauces de fossii che ie bele smueiedes ju dan temporums. I geologs y la geologhes ne se arpiza nia mé su per i crëps, ëi y ëiles va tres lercs y tëmps, tres cuntredes da vulcans abitedes da dinosaurs y sun spiages da sablon tropicheles!

L troi mëina da Bad Ratzes de viers dla Prossliner Schwaige, dla Schlernbödelehütte y de reviers pra l pont de partënza. Tlo possen amiré la vëtes defrëntes de crëp y ntënder a chësta maniera coche la Dolomites se à furmà.

Lunghëza dl troi: 9,5 km
Tëmp da jì: 3,5 ëura

Deplù nfurmazions sun l troi natura "Troi di geologs" ie
- da ciarië ju tlo o
- da liejer sun ISSUU  

L troi Oswald von Wolkenstein cun si 15 stazions ie n percurs d’aventura zirculer tres l Parch naturel Scilier-Ciadenat. L ie particularmënter adatà per i amanc y l’amantes dla natura y per families cun mutons/mutans: chëstes possa se lascé ncanté da mic, lijëndes y cunties prejentedes cun vivanda y a na maniera nteressanta. L bosch de Hauenstein cun si doi sedims ie n ejëmpl dl raport seculer danter la persones y la natura y l nes lascia ntënder percie che dassessan prijé y stravardé miec nosta cuntreda culturela y ciuldì che la ie n bën de gran valor.

L miëur pont de partënza per l troi, che fej dut n cërt ntier, ie la plaza dai auti dla furnadoia Sëuc-Mont de Sëuc: da tlo van n iede de viers dl Hotel Salegg y pona inant sun chël che ie perdrët l troi.

Lunghëza: ca. 4,5 km
Deslivel: 280 m
Tëmp da jì: ca. 1 ëura

Avertimënt: nia adatà per bagli

Flyer de nfurmazion Troi natura Oswald von Wolkenstein 

Parch natural Grup de Tessa

Le percurs sö por munt é tl Pfossental a Schnals tl Parch natural Grup de Tessa. Al dess condüje plü daimpró ala jënt la contrada naturala y culturala dl raiun de munt te chësta valada.

La contrada formada dala forza dla natöra pita la poscibilité da odëi - sce an ti ciara avisa - n gran numer de temesc desvalis. De chisc nen vëgnel alzé fora 18 y ai vëgn presentá dlungia les munts tres tofles y elemënc interatifs. Dlungia les particolarités sön la florala fauna y la geologia tol ince ite l'economia de munt na lerch particolara te döt le percurs.

Dala plaza da parché dlungia le Vorderkaser condüj n tru da munt tres les döes munts Mitterkaser y Rableid por 5 chilometri ite por la valada al Eishof. Pian ia dal Vorderkaser vëgnel naota cunté la storia dl Pfossental. N'odlada a sciöche an fej ciajó pón ti dé sides sön la pröma tofla dl percurs da munt, che dantadöt pro la ciajara a Vorderkaser. Sön le tru conzed spo d'atres unités n'odlada a strategies de suraviënza y formes d'adatamënt desvalies dla fauna locala y a particolarités dla contrada culturala dl Pfossental.

Pro le Mitterkaser inviëia n model de pëgna scëmpla da la mené y imparé da fá smalz tres tesć y imajes. Te n liber da mëte ite les plates arjigné ca aposta pón lí estrac de de vedles plates fora de n liber dla Rableidalm y de Mitterkaser.

Na röia ressanada dlungia Mitterkaser y la tofla che toca lapró informëia sön chësc vedl sistem d'inagaziun tipich dl Sonnenberg dla Val Venosta.

Pro la munt de Rableid ciafon informaziuns sön la renaturalisaziun dl stambëch. Cun le ro da ciaré lunc metü sö iló pón ciaré sciöche chisc tiers arpizëia cun savëi sö por chi parëis o ince ma amiré plü avisa la contrada de crëps incëria. Dailó dlungia, a Rableid, vëgnel ince rapresenté le fenomen dl adatamënt de tröpes sorts: vicí che fej la coa sot i tëc ite impede sön parëis di crëps y s'á insciö adaté ales strotöres cheriades dala porsona y les anüza.

Pro le Eishof afascinëia dantadöt les condiziuns geologiches particolares. Interessant é te chësc caje sigü ince le pult d'informaziun olache al é da odëi y da lí dla manifestaziun de na protesta dl 1981 cuntra la costruziun dl lech artifizial por s'anuzé dla forza dl'ega. Bele plü iadi êl gnü preodü che döt le raiun incër le Eishof spariss por ti lascé lerch a n lech artifizial.

Ala fin dl percurs naturalistich él stories y liëndes sön la Val Senales y le Pfossental, che pó gní lites se sentan bel comot jö. Les poscibilités da se senté jö ne inviëia nia ma da lí, mo bëgn ince da palsé n püch y se gode la culissa maestosa di crëps dl Pfossental.

Le percurs de munt forma n pilaster important dl'inciaria de formaziun dl Ofize Natöra y dess sostigní la cosciënza di lians danter la natöra y la contrada y ince dl'ativité dles porsones ti raiuns sot a sconanza.

Cherta Tru natöra Pfossental

Parch natural Pöz-Odles

L troi natura Zans ie ite insom la valeda de Funes. Sun chësc prim percurs naturalistich adatà per la persones sun stuei da rodes possen amiré y cunëscer la cuntreda naturela y culturela unica dl PParch natural Pöz-Odles.

Na cuntreda culturela da paur, bòsc nia arzichei y prei da mont n flëura japé di parëies de marueia dla Odles acumpanieia i/la vijitadëures per trëi chilometri. 17 stazions nfurmea, n pert nce tla scritura Braille, sun la furmazion y la carateristiches natureles particuleres de chësc raion.

L troi mëina dala plaza dai auti a Zans via per la “Piuswiese” nchin da n tlusel de salverjina passan da na ciaucea, dala utiaKelderer Wiese” y dala cësa furestela y l fina pona inò pra la plaza da parché i auti de Zans. L toch plu ërt à na pendënza dl 8% y de plu lueges da paussé nviëia a se fermé.
I inuemes dla stazions lascia nmaginé cie che n possa dut udëi: “Crëps da arziché” y “La natura sciche cësa de cunzert” ie mé n valgun ejëmpli. Oradechël giapen nfurmazions sun tieres y plantes, ma nce sun coche la persona à purtà pro ala furmazion dla cuntreda ite insom dla valeda de Funes.

La scultures de lën cuncedes via pra n valguna stazions ie unides realisedes tla berstot prutejeda “Der Kirschbaum” a Bulsan. L Zënter per la persones vierces St. Raphael de Bulsan se à cruzià de repurté i tesć tla scritura Braille.

Cherta de sëuraududa L troi natura Zans

Parch Natural Fanes-Senes-Braies

Le tru conesciü sciöche "Tru di lersc", che passa danter i lüsc de Rüdeferia y Rü sura le paisc da San Ciascian tl Comun de Badia, rapresentëia na pert dl confin dl parch natural y é gnü arjigné ca sciöche percurs naturalistich: staziuns interatives cun informaziuns, ilustraziuns y jüc atira l’atenziun de che che vá a ti ciaré. Pian ia da un di dui lüsc pón fá le tru te trames les direziuns. Le tru é plü o manco n chilometer lunch y n’é nia sfadius, porchël él adaté dantadöt por families cun mituns/mitans. Al á döes staziuns cun informaziuns generales y set staziuns cun informaziuns spezifiches.

Le tema prinzipal dl percurs é les sorts de contrada desvalies, che é gnüdes a s’al dé tres l'intervënt estensif dla porsona, sciöche i pra y les pastöres ti larjëis, o ince i bosć y i rüs cun sües carateristiches naturales y culturales.

L’atraziun prinzipala dl "Tru di lersc" é le morin dl lüch de Rüdeferia. Chësc é indô gnü dortoré sö dal'Assoziaziun turistica y dal Comun de Badia cun n contribut finanziar dl Ofize Natöra y metü sot a sconanza sciöche monumënt architetonich. Al funzionëia ala perfeziun y an pó jí a ti ciaré d’isté, canche l’Assoziaziun turistica organisëia escursciuns acompagnades.

Cherta dl Tru di lersc

Le percurs naturalistich incër le Lech de Toblach tol ite önesc staziuns y inviëia dötes les porsones, piceres y granes, da descurí la natöra. Sce an vá a ti ciaré ciafon informaziuns menüdes sön la flora, la fauna y la geomorfologia dl raiun. Pro n valgönes staziuns pón ince desmostré les capazités pratiches: che ti é pa da odëi fora pro dla staziun n. 4, da sciöche i tiers se mimetisëia, i pa da corú ascognüs dailó dlungia? Pro la staziun n. 9 mësson indere avëi forza assá da trá salc. Chiló él da fá gara cun i tiers dl bosch por odëi chi che tira le salt plü lunch. Che davagnará mo?

Deache al é un di püc raiuns tömi che é ciamó romagnüs te nosta provinzia, é le Lech de Toblach conesciü dantadöt danter les porsones a chëres che al ti plej i vicí. Tratan la migraziun di vicí da d’aisciöda y da d’altonn pón ince osservé val’ vicel migradú che an vëiga zënza ma dër dainré. La roda dl lech é plü o manco dui chilometri y mez lungia y an vá na te picia ora.

Cherta Tru natöra Lech de Toblach

Le tru didatich de plü o manco n chilometer y mez condüj te un di plü bi posć da fontanes de nosta provinzia. Sön na gran spersa da plan flocorëiel ega fora de n gröm de büsc, che forma spo de te pici rüs y s’abina sö chiló y ailó te lagosc. A dötes les fontanes adöm ti vëgnel dit fontanes de Maite. Aper dla sëmena n. 37 él gnü cherié n tru didatich cun nü unités d’informaziun sön aspec desvalis che á da nen fá cun l’argomënt "ega“.

Le Tru dal’ega é na spazirada renfrescanta y condüj aper dl pian ia dala Ciasa dl Parch natural a Al Plan pro les feter 40 fontanes, che rogor dal terac dl bosch vërt dlungia le Le dla Crëda, y da dailó inant ales cascades de Ciastlins y ala fontana misteriosa Ega de San Vi. Les tofles metüdes sö cun cura, cunta dla varieté dl elemënt ega a porsones, granes y piceres, che röia iló. An pó imparé tröp sön la flora y la fauna dl rü y de sües spones.

Cherta Tru dal'ega

Parch natural Trudner Horn

Truden é n paisc plëgn de liëndes, porchël á le personal insegnant tut la dezijiun da arjigné ca n tru dles liëndes a Truden sön le "Forchwaldegg". I mituns y les mitans y le personal insegnant dla scora elementara de Truden "Leonhard de Liebener" á fat le ressumé dles liëndes, realisé operes d'ert y organisé cun förtl y fantasia le percurs.

Le monn dles liëndes é de 2 km, al é saurí da jí y dandadöt adaté a families cun mituns y mitans. Chësc monn dles liëndes é n proiet coletif dla scora elementara de Truden "Leonhard von Liebener" y dl Ofize Natöra. La scomenciadia é gnüda sostignida dala Cassa Raiffeisen Deutschnofen-Aldein, dal Comun de Truden tl Parch natural y dala Repartiziun Bosć.

Cherta Tru dles liëndes de Truden

La roda pëia ia dala plaza da parché dlungia la strada forestala Hüttwald, olache an é amesa n bosch da pecios, aidins y faghers. Da jí él sön le percurs tofles d'informaziun sön le "lëgn da odlina da chiló", "sorts de tiers salvari da chiló" y la "Vila Gschnon". Sön chësc toch röion te döt n'atra sort de bosch. Le punt panoramich Kanzel vëgn caraterisé da n bosch de pincs, lëgns da fëia y carbonat y an sënt le clima dla Val d'Adesc influenzé dal Mediteran. Le beliscimo panorama vá dal grup dl Brenta tres la Val d'Adesc, l'Überetsch, le Mendelkamm, le Grup de Tessa, les Alpes dl Sarntal cina al Reggelberg.

Da chiló inant röion indô n toch sön le medemo tru zoruch cina ala burcia che condüj al "Gstoagerhof". Plü a ost ván dlungia n vedl morin ia y sura n punt nü ia olache al rogor sotfora le Plentenbach. Le tru vá sëgn n pü' söpert devers dl Dorfnerhof olache an pó storje pro y inant cuntra süd dala ütia Pernter y zoruch al punt da olache an é piá ia y olache al é n pre da lersc che inviëia a sté iló.

La roda é feter 4,5 km lungia cun n deslivel de 120 m. Al é da jí feter 1,5 ores a pe.

Cherta Roda de Gschnon

Conscëise la stria Wätscha, les mëdes de Morèl o chël Carlin de Nantarù? Descuride ince Os les liëndes incër Altrei ia! 8 staziuns da descurí por dötes les porsones, granes y piceres. Le tru dles liëndes de Altrei ves condüj por ca. 2,5 chilometri dal Lärchenheim a Altrei cina al raiun dl sport Ebnerrast. Le monn dles liëndes é gnü a se le dé en colaboraziun cun i geniturs di scolars y dles scolares, i artejans y les artejanes dl post y n stlafun de jënt volontara, le Comun de Altrei, la Cassa Raiffeisen de Deutschnofen-Aldein, la forestala y l'Ofize Natöra. La scora da Altrei s'la incunforta da ves odëi.

Cherta Tru dles liëndes de Altrei

Le paisc da munt idiliach Altrei pita dal isté dl 2010 incá la poscibilité da se gode l'esperiënza frësca de n implant Kneipp y s'anuzé de süa forza mediënta por so corp. Le fondadú de chësta teoria sanitara é le prou da Stephansried/Germania Sebastian Kneipp (1821-1897). Al á svilupé so conzet da varijun, che se basëia sön la faziun reziproca di cinch pilastri "balanza interna", "ega", "erbes", "movimënt" y "alimentaziun".

La lerch da palsé a Altrei arjunjon saurí te 10 menüc a pe dal zënter dl paisc. Aper dla strada dl paisc él la localité Padil y do le Hotel Waldheim él le monn dl'ega sön l'altöra Sandegg sön le tru n. 3 devers dl Trudner Horn. Dalunc da vigni vera y da vigni cajin é l'implant senté ite tla contrada sot de gragn lersc. Na si da speltes tipica ti dá al monn dal'ega le flair de na oasa de palsa y relassamënt por ti fá fá al corp y ala mënt na terapia alternativa por varí tres la forza dl'ega. La tle dl program sanitar de Kneipp é l'esperiënza personala, tres chëra che al dess gní adaté i ciamps y i tëmps d'aplicaziun ales reaziuns dl corp personales.

Parch natural Trëi pizes de Lavarëi

N percurs te bosch particolar cun trëi staziuns interessantes se presentëia a che che vá a ti ciaré tl bosch atira ia do la Ciasa dl Parch natural Trëi Pizes de Lavarëi. La pröma staziun é le monn demorvëia dl bosch, la secunda l'oroscop di lëgns celtich y la terza le paisc di lëgns. Le percurs te bosch pëia ia pro la Ciasa dl Parch natural (poscibilité da parché), é adaté a dötes les porsones, granes y piceres, y an pó jí a ti ciaré debann.

Monn demorvëia dl bosch

Le monn demorvëia dl bosch de Toblach é n consëi socrët por döta la jënt, che fej ion la blëita, arpizëia, salta y ó imparé valch intratan. Chiló imparon fajon la blëita a na moda interativa da conësce damí le monn de vita bosch te süa varieté. L'elemënt zentral é na plataforma de lëgn. Sciöche n ciüch de lëgn da raisc, condüj rames de raisc da chësta plataforma sciöche rais tl raiun confinant. Sön la plataforma él lerch da palsé y n stomat sön i vicí; i mituns y les mitans s'ascogn ion tla "tana dla olp" dessot. Dlungia les raisc él tröpes poscibilités da fá la blëita: la "sliziadoia dla luntra" da slisoré, lëgns da arpizé, n gran lëgn dl "pich" da jí ite, n "implant da salté alalt", olache an pó se mosoré cun la capazité da salté de tiers desvalis, n tru da jí descuc ...
Les raisc condüj devers de d'atres staziuns dedicades a temesc desvalis dl bosch, sciöche por ejëmpl les sorts desvalies de funz dl bosch, i fonguns, les pedies de tiers dl bosch. La coa de n vicel inviëia da arpizé sö y ite y pro les staziuns geologiches vëgnel splighé les sorts de peres plü importantes tl raiun monn demorvëia dl bosch y incër Toblach ia.

Paisc di lëgns Toblach

Zoruch dal tru monn demorvëia dl bosch ala Ciasa dl Parch natural röion pro les trëi gran ciases sön le lëgn da podëi jí ite. Cun la picia plaza de paisc, banc da sté saurí y de pici lëgns d'informaziun formi n pice paisc amesa le bosch - le Paisc di lëgns de Toblach. Chiló vëgnon sura a na moda plajora y da aurela cörta ciodí che le bosch é tan important por vire y suravire tles munts. La pröma ciasa sön le lëgn informëia sön le bosch miraco de prestaziun, por ejëmpl sön l'importanza dl bosch por la produziun de ossigen. Dailó él n quiz sön le bosch, n jüch sön la fotosintesa y al vëgn mostré produc che an adora te ciasa, olache an vëiga i toc de zelulosa impormó da ti ciaré le secundo iade. Tla secunda ciasa sön le lëgn nen vára dles metodes dl laur te bosch y dla lauraziun dl lignan da inlaota cina aldedaincö. Tla terza ciasa sön le lëgn nen vára dl'"ert te bosch - nasce y passé". Le consorz dles scores de Puster arjignará ca chësta ciasa cun classes de scora de chësc raiun y l'adorará por ativités interscolastiches.

L'oroscop di lëgns celtich

Al é la terza staziun sön le tru zircolar do la Ciasa dl Parch natural y é ponsada plülere por n publich adult. Les staziuns tol sö l'idea dl oroscop di lëgns celtich, sciöche al vëgn descrit por ejëmpl da Bertram Wallrath*. Porchël ti vëgnel atribuí al cërtl anual 21 lëgns cun carateristiches tipiches - carateristiches che vá a öna (sciöche al pé) ince cun les porsones che é nasciüdes ti sëgns di lëgns desvalis. Tl oroscop di lëgns da podëi jí ite pó vigni porsona che vá a ti ciaré chirí le lëgn de so de de nasciüda y se damané sce les carateristiches dl lëgn o dl sëgn dl lëgn é atocades. Dal punt de odüda pedagogich-ambiental s'adatëia chësc azes nia convenzional dër bun al tema lëgns, por descedé l'interes y dé inant savëi. Al ti plej ince ales porsones manco interessades ales sciënzes naturales.

*Wallrath, Bertram (2003): Das Keltische Baum-Horoskop. Magie und Heilkunde der alten Druiden. Reihe BewußtSein. Smaragd Verlag, Woldert.
Literaturhinweis: Das ECHTE Keltische Baumhoroskop, ©Smaragd Verlag 1998, ISBN 3-926374-60-8

LandArt Toblach

Da jügn dl 2008 á le percurs dl bosch Trëi Pizes de Lavarëi n'atraziun implü. De plü artisć y artistes dl grup Kunstmyst á organisé chiló sön inciaria dl consorz dles scores de Puster y ciamó d'atri partners operes d'ert Landart, sciöche por ejëmpl na erpa de bosch o n lëgn de paraisc y d'atri ogec de materiai naturai che se desfej. Ti proscimi agn dess chësc atelier alaleria gní adoré pedagogicamënter da scolars y scolares, personal insegnant y jënt interessada al proiet Landart.


Le percurs naturalistich incër le Lech de Toblach tol ite önesc staziuns y inviëia dötes les porsones, granes y piceres, a descurí la natöra. Les porsones che vá a ti ciaré ciafa informaziuns detaiades sön la flora, la fauna y la geomorfologia dl raiun. Pro n valgönes staziuns pó che che vá a ti ciaré ince desmostré sües capazités pratiches. Pro la staziun n. 4 por ejëmpl él da chirí i pa da corú ascognüs tl ambiënt dailó incëria se basan sön la mimetisaziun di tiers; pro la staziun n. 9 indere ól ester forza da salté, sce an se mosöra cun i tiers dl bosch da salté dl lunch.

Sciöche un di püc raiuns tömi ciamó romagnüs te nosta provinzia unse le Lech de Toblach conesciü dantadöt da che che á ion i vicí. Tratan la migraziun di vicí d'aisciöda y d'altonn sciafion da odëi chiló val' vicel da migraziun re. Da fá döta la roda a pe adoron feter döes ores.

Cherta Tru natöra Lech de Toblach

Parch natural Rieserferner-Ahrn

D'isté dl 2003 él gnü arjigné ca la roda incër le lech de Antholz sciöche percurs naturalistich. Indöt informëia sëdesc staziuns les porsones che vá a ti ciaré sön les particolarités dla natöra y d'atri aspec interessanc dl terzo maiú lech dl Südtirol.

Atira al scomenciamënt dla roda vëgnel cunté la liënda dla creaziun dl Lech de Antholz. Pro le pice raiun töme dailó dlungia sál demorvëia che al é ince chiló da nos plantes carnivores. Salté da na pera al'atra dl rü é na desfida de balanza y ti plej dantadöt ales vijitadësses y ai vijitadus plü pici. I dui ros da ascuté sö fej crësce la coriosité por ci che reverda i abitanc dl bosch, che cianta dassënn dantadöt d'aisciöda. Spo vára inant cun i pësc, les raisc di lëgns y les peres dl raiun sciöche por ejëmpl le tonalit dl Rieserferner, che é la pera plü jona dl Antholz cun sü trënta miliuns de agn.

Pro la staziun di vicí vëgnon sura de cosses interessantes sön les sorts de vicí dl bosch incër le lech ia.

Les sorts de lëgns desvalies vëgn descrites sön la pert a süd dl lech a na moda che dötes les porsones capësces. Al vëgn recordé i vedli inoms di rüs y sön n'imaja panoramica imparon i inoms dles pizes di crëps desvalis dal Hochgall cina ala Ohrenspitze. Ala fin él le jüch da sciuré la coca, che garantësc ince che al ti sais bel ales porsones adultes.

La roda é de feter 3 km y an vá apresciapüch n'ora y mesa.

Cherta Tru natöra Lech de Antholz 

Descurin le passé. La valada de Mühlbach tl Parch natural Rieserferner-Ahrn é dër coliada ala storia dl paisc de Mühlbach sura Gais. Chësc percurs naturalistich dess recordé le passé y porté pro a conservé ci che é bele.

Ultimo ajornamënt: 28/03/2025