L raion de vita dl Parch naturel Puez-Odles

L liber de storia dla Tiera

Putia tl Parch naturel Pöz-Odles (Archif Ufize Natura)
Putia tl Parch naturel Pöz-Odles (Archif Ufize Natura)

La Dolomites à superà la fasa dla faudazion dl’Elpes (dan plu o manco 80 nchin a 30 milions d’ani) restan relativamënter ntieres. Ntan che te d’autri raions ne ie la strutura y l’età di crëps, pervia de faudamënc y spustamënc tetonics enorms, nia plu saurides da dezifré y da ntënder per n uedl nia spezialisà, ie tla Dolomites la secuenza stratigrafica uriginela la majera pert di caji mo bën da recunëscer. Purempò iel ënghe tlo linies de fratura (= sperses de desturb) via per chëles che furmazions ntieres de crëp ie unides spustedes. La spersa de desturb plu mpurtanta tl Parch natural Pöz-Odles ie la “Linia de Funes”. Nia dalonc iel po ënghe chëles che vën tlamedes la “sëurasburdledes de piza” sun la planadures autes de Puez-Gherdenacia de grandiscima mpurtanza: l dolomit prinzipel ie tlo unì sburdlà su tetonicamënter sëura la marnes de Puez plu jëunes.

La fundamënta dla Dolomites te chësc raion ie furmeda da porfir y filit de cuarz. Dessëura iel l’arenaria de Gherdëina che ie belau 300 m spëssa y che ie l prodot d’erojion de n clima desertich che à durà milions d’ani. Scialdi bën da udëi ie l’arenaria de Gherdëina pra i sfundrons di prei de Ciampac/Kompatsch japé de Putia. Ma n la possa ënghe udëi a St. Magdalena te Funes y te Bredles te Gherdëina.

La sedimentazions che ie unides a se l dé cun l se spander ora dl mer primordiel “Tetis” à gaujà n fonz gros ntëur n 200 metri, denuminà do l snech d’ega fossilisà Bellerophon. La vëtes de chisc fonc ie da udëi a luesc japé de Putia, dla Odles y dla Odles d’Eores ma ënghe sëura Santa Cristina, Pescosta, tainsom dla valeda de Funes (Gampenalm, Ju dla Crusc) y sëura Colfosch tla Val Badia. I strac d’arenaria y de bellerophon che ie unic smagëi ora ie per ejëmpl da udëi tla formes mujeles dla destendudes di biei prei de Ciampac y de Putia japé de Sas de Putia.

L mer primordiel se à spandù ora dan n 180 milions d’ani. La croses de organism menuc, l’alghes, i corai y la cunchilies arsides sun l fonz dl mer à frabicà su crëps de sedimentazion auc milesc de metri. La vëtes de Werfen caraterisea la cuntreda ntëur Longiarù nchin sun Juac coche nce la basa dla Odles y dla Odles de Eores. Chisc strac vën a lum ti raions de Santa Cristina y Colfosch.

Ti strac dl mer for plu soc iel arsì sedimënc de carbonat. Scialdi bën vëijen la richëza de chësta vëtes jan dala Gampenalm nchin dala Schlüterhütte/Rifugio Genova y sun la sela danter la Odles y la Odles de Eores.

N cunseguenza de muvimënc dla crosta dla Tiera y de drusedes dla plaches terestres zessa l mer per curt tëmp y na gran pert dla furmazion de Werfen, che se ova bele sedimentà, vën tucheda dala erojion: l se forma giares de ruves sedimënc de costa fins (danter l auter l conglomerat de Richthofen y la furmazion de Peres). Dadedò duminea l mer inò dut cant y l se forma n iede la ciauces grisc-scures de Morbiac y marnes cun resć de plantes y organisms d’ega puech sota (alghes da ciauc, foraminiferes, snec, brachiopoc y echinoderms). Dessëura iel dolomies linëuses bën stratifichedes (l dolomit de Contrin).

Na bona udleda sun varietà de chisc strac giapons jan sun l troi dala Gampenalm ala Schlüterhütte/Rifugio Genova sun la sela danter la Odles y la Odles de Eores coche nce sun l ëur a nord de Secëda sota la furcela de Pana.

I raions d’ega puech sota, che duminova nchin ntlëuta, arsësc śën tl sot y l se forma ciadins de mer soc nchin 800 m che vën ncertlei da banc de corai. Ciauces bën stratifichedes y ntlujions de tufs vërc (“pietra verde”) ie tipics per i strac de Fodom.

I strac de La Val y de San Ciascian testemuniea avenimënc vulcanics y l crëscer di banc de corai. I se à depusità te ciadins de mer de plu cënc metri soc. I strac de La Val ie furmei dantaldut da crëps vulcanics trasfurmei, ma i cuntën nce detric de ciauc dai banc de corai dl dolomit dl Scilier. I crëps ie rics de curëc marins (sciche p.ej. la bela Daonella che cëla ora sciche n bel surëdl sluminënt).
Cun i strac de San Ciascian ie l hinterland vulcanich arsì lascian duminé ciauces y marnes linëuses y riches de fossii. 

Sun l troi dla furcela de Putia de viers dla Schlüterhütte/Rifugio Genova possen udëi scialdi bën l passaje mujel (interdigitazion de faszies) danter l dolomit dl Scilier, i strac de La Val y la furmazion de San Ciascian.

L dolomit dl Scilier ie determinënt tl Parch natural Pöz-Odles. Tl nord (Odles, Odles d’Eores, Putia) frabichel su tores y dënc de crëp che lecorda linges de gramblins giganc primordiei. Tl sud dl parch segurea i strac de Raibl che l dolomit dl Scilier ne se desfeje mo nia. 

L dolomit ie n crëp spës-cumpat, da blanch a ghielic-linëus che, canche n l crëpa ju, ti semieia a zucher. L à giapà si inuem n lecord dl tuadëur de scienzes natureles Deodat de Dolomieu, che à descrit n l ann 1789 per prim la cumposizion chimica de chësc crëp.

La furmazion de Raibl cun si vëtes tleres ie da recunëscer saurì tla cuntreda pervia de si culëures (grisc, ghiel, verdejin, cueciun). La carateristica dl davoi y dla marnes tla furmazion de Raibl de stué su l’ega prutejea ncuei l dolomit dessot dal se desfé y forma nce ora urizonc de funtana, coche l ie tan bel da udëi pra i pisciadoies te Val.

L dolomit linëus prinzipel o “de Dachstein” cuer la gran planadures autes de Crespëina, Gherdenacia y Puez.

La tendënza ala carsificazion à gaujà truepa sfëntes, sfësses y roies tres chëles che l’ega regor riesc tres tl sofonz. Mé plantes che se acuntentea de puech y sienes de spalier ie bones de sëuraviver sun chësta planadures autes megres.

Puez, Muntejela, Col dala Soné, la cresta ntëur l jëuf de Gherdenacia, ntëur Col dala Pieres y Nives-Piz Duleda ie resć dla ultima sedimentazions dl Giurassich y dla Crëida tla forma de ijules, che ie cunesciui coche marnes de Puez. Tl Parch natural Pöz-Odles mancel belau defin la sedimentazions giurassiches. Per cie che reverda la sedimentazions dl tëmp dla Crëida se tratel de marnes plu fines, trajëntes al cueciun nchin al verdejin-grisc, che cuntën truep amonic. Pervia che les vën smagëdes ora saurì se formel vel’ iedesc lënghes detritiches. 

Muntejela y Col dala Soné se ërj su da sëules – sciche vulcans – sëura la planadura auta majareda ti dajan al raion de Puez-Gherdenacia la semea de na cuntreda da luna tralasceda che se spand ora zënza fin.

Cun l tëmp dla Crëida fina via l dumine dl mer. Dan zirca 80 nchin 30 milions d’ani ie l fonz dl mer unì auzà su a na maniera da furmé crëps maestetics. Cie che se ova da bën 260 milions d’ani sedimentà sun l fonz dl mer ie tres la erojion dl’ega, dla dlacia, dl vënt y dl ciaut inò unì strapurtà y slavatà demez – ti meres.

Habitat y flora

Ciauzei dl cuch, na sort de orchidea sota defendura rigurëusa (Archif Ufize Natura, fotografia Sepp Hackhofer)
Ciauzei dl cuch, na sort de orchidea sota defendura rigurëusa (Archif Ufize Natura, fotografia Sepp Hackhofer)

La sort de crëp y l terac, i livei d’autëza y l microclima determinea la sort y la varietà dla sozieteies de plantes.

L ciol de bosch ie limità sun i ëuers dl Parch naturel. Tl raion ntëur Putia, dantaldut sun Börz y tl Rodelwald dàl tl uedl na gran presënza de zirms carateriseda da n renjunimënt unich te dut l Südtirol. Da auzé ora iel nce la presënza de pëces tl bosch de Putia y di larjëies dlongia l “Hasl”. Su per i custons tl vest de Putia se àl svilupà destendudes de tëunesc y de barantli.

Grupes de zirms de marueia arjonj ite insom la valeda de Funes su nchi tai giarons dla Odles.
N bosch aut plutosc sciter de pëces, leresc y zirms ie da udëi te Val. Vel’ lën singul jëun ruva nchinamei su nchin al’autëza de belau 2.400 m. Dessëura iel barantli cun si flora d’acumpaniamënt rica. Tl sotbosch crëscel l pilon (daphne mezereum), i tëunesc bunerifs (daphne rosea), l burvel (erica carnea), i tëunesc (rhododendron ferrugineum) y uni sort de sienes da bossles.

Sun la mont de Zans cunedësc la snofies (pulsatilla vernalis) y la brunsines (soldanella alpina), la catarines (primula farinosa) y i maucs (crocus albiflorus) l’ansciuda. D’instà duminea pona l brum y l cueciun di labiac (labiacee) y dla scrofulariazes (scrophulariaceae). La pudlera da zigra (pedicularis verticillata), la coda de lëuf bruma (aconitum napellus), l rosch (veratrum album), l giardon da mont (cirsium spinosissimum), l sangon (nigritella nigra) y l stlupët puntejà (gentiana punctata) ti dà vivanda ai prei da mont. Sun i prei de Ciampac y Putia furnësc i maucs (crocus albiflorus) y i ciofs dla mort (colchichium autumnale) i prei cun l prim y ultimo guant da flëures – d’instà forma l’arnica (arnica montana) y l pe de gialina (trifolium alpinum) na bela cumpania da culëures. Sun i teraces da tarënt tumesc crësc la brunsines y l ciarinac di dolomic (achillea oxyloba).

Particularmënter rics de flëures ie i larjëies tla valeda auta de Longiarù y l fonz dla valeda de Val. Danter i giuei ie i tëunesc morcs (rhodothamnus chamaecistus) y i ciauzei dl cuch (cypripedium calceolus), ma sambën nce la ghilga turca (lilium martagon) y i prevesc ((lilium bulbiferum).

Ntëur Putia iel da udëi plumaces de pulif (carex firma) y sun si custons suc nce ciufs de ierba. Tla lueges ërtes paredes dal vënt crëscel stëiles da mont (leontopodium alpinum), l jalvé dl dragon (horminum pyrenaicum) y la pudlera da cë (pedicularis rostratocapitata), sun la pertes a nord crëscel dantaldut la sozieteies de vegetazion che viv sun i giarons sciche la ravisa dla pest (petasites albus) y l pavé da mont (papaver rhaeticum). Tapec spësc vën furmei dai selesc a spalier (salicetum retuso-reticulatae) y dai arjentei (dryas octopetala). Su per i banc di parëies di crëps dàl tl uedl la potentila di dolomic (potentilla nitida).

Sun i prei da pert da surëdl de Putia flëurel ciampanules (campanulae), astri da mont (aster alpinus), negules da mont (armeria alpina). L tlafon di giarons (thlaspi rotundifolium), la linaria alpina (linum alpinum) y l pavé da mont (papaver rhaeticum) zerilea i giarons dla Odles. Danter la ierbes su per chi cherzuei y banc di crëps sëuravivel mo uni sort de pitla sortes de fragacins (saxisfraga), ënzies y primules.

Te Val y dantaldut te Chedul flëurel su per chi cherzuei stëiles da mont, la ierba dla nvidia (artemisia umbelliformis) y la sgrinfles di dolomic (phyteuma sieberi).

Tieres tl Parch naturel

Gialina blancia (Archif Ufize Natura, Fotografia Claudio Sferra)
Gialina blancia (Archif Ufize Natura, Fotografia Claudio Sferra)

ciamorces ie da udëi dantaldut tla lueges da ierba danter i barantli te Val, tla grupa dla Odles, sun i cherzuei dla Odles de Eores y dut ntëur tl raion dla Furcela dal’Ega. I rehli à plu gën la lueges da pra daviertes. La truepa sienes basses ti raions da surëdl ntëur la Mont de Zans pieta nce d’inviern assé da magë. I cërves fej migrazions sajoneles da Börz ala valeda de Lujon.
La majera ciafita te nosta provinzia, l puhin, ie unì usservà suvënz te Val. De bona cundizions per tlucherné y s’acupië à i gei da mont (lyrurus tetrix) sun la nëidies di bòsc de Val, te Ncisles o sun Börz; l gial grisc o zidron (tetrao urogallus) ie presënt dantaldut ti bòsc de Putia. Dut n mond per sé ie reprejentà dai insec. Da nunzië ie i pavëi da culëures o i biei gran chëifri sun la montes de Ncisles y Medalghes y sun la Gampenalm. Sun i ërc a vest dla grupa dla Cìer y sun la pastures dla Montes de Medalghes y Ncisles iel da udëi la muntanioles. 

Ti prei da mont y tla fascia dla pitla sienes fej coa l ucel de Santa Maria scur (phoenicus ochiruros), l culblanch (oenanthe oenanthe), l pivët da mont (anthus spinoletta) y l flinch dla nëives (monfringilla nivalis). Sun la planadures autes de Gherdenacia y de Stevia vivel dut l ann la gialina blancia (lagopus muta). I crutons (corvus corax) y i curnacins (pyrrhocorax graculus) da cumpania fej si coes tla sfësses di crëps. Sëura i parëies de Sas dal’Ega tla grupa dl’Odles y te Val jola, scialdi alauta l’eguia (aquila chrysaetos).

Persona y Parch naturel

La vila de Seres dlongia Lungiarù (Archif Ufize Natura, fotografia Konrad Stockner)
La vila de Seres dlongia Lungiarù (Archif Ufize Natura, fotografia Konrad Stockner)

I ladins, la populazion plu vedla dl’Elpes, fej pert dla populazion di Retoromans, descendënta dala populazions retiches antiches romanisedes che se ova nridlà mo tl scumenciamënt dla migrazions di populi tl’Elpes dala Carnia nchin lonc ite tla Svizera da ncuei. Tl Medieve ova populi y cultures germaniches, italiches y slaves dal nord, sud y ost strënt ite l raion de nridlamënt retoromanich. Na pert di abitanc se trajova zeruch te valedes ries da arjonjer o se assimilova ala cultures di patrons nueves. Nsci à de chësc gran raion retoroman sëuravivù nchin ncuei mé ijules linguistiches retoromanes che ie nluegedes plutosc dalonc la una dal’autra: l Ladin dla Dolomites, l Friulan y l Rumanc.

Pervia dla relativamënter gran densità dla populazion n raport ala produzion agrera tla Ladinia fovel de bujën de nuzé praticamënter uni ciuf de ierba nchin su scialdi alauta. La pastura intensiva ti bòsc à dantaldut tla Val Badia gaujà la furmazion de smueies y erojions, fenomens che ne se à nchin a ncuei mo nia chità ju.

Dal 16ejim secul inant se ova dantaldut te Gherdëina l ziplé tl lën svilupà da n davani de njonta a na industria da cësa, che ova tl 19ejim secul arjont na produzion tan granda che l fova sta de bujën de dé ora regulamënc rigurëusc per la defendura di zirms che manaciova de sfanté. 

Delà dl Jëuf de Frea ruons tla Val Badia auta. Tlo pudons udëi n valguna viles. Chëstes caraterisea mo n gran pert la cuntreda de nridlamënt tradiziunela dla valeda. Mé puec mejes ie cuncei via ntëur na pitla plaza de paesc cun n festil y n fëur per duc. L bujën de prutezion, la sensazion de purtenienza y nia per ultim l bujën de sparanië l puech grunt da pudëi nuzé pudëssa avëi purtà pro al svilup de chësta forma de nridlamënt che ie bonamënter la plu vedla tl raion dl’Elpes.
Sce jon a pe da Longiarù tl Parch naturel passons pra la viles Frëina, Seres y Miscì y, dlongia ruf, pra mulins che vën metui a jì da n bon sistem de usceies, salieries de lën y stoes.

Ora che dala bela natura, vën la cuntreda nce carateriseda dala storia soziela y culturela di/dla nridladëures. Nchin che l ie unì frabicà la streda n l ann 1892 produjova la Val Badia n gran pert nstëssa chël che n adurvova per viver y i grunc che fova a despusizion n fova la sëula fundamënta economica. L’agricultura (la cultivazion de orde y avëina, lin, siela, selin, fersëiles y cianapia) y l zidlamënt de bestiam fova ntegrei te n raport balanzà y criova n cërtl te chël che dut metova man y finova tla vita da paur. L sistem che fova bele madurì ora tl Medieve aut segurova la sëuravivënza dla cumenanzes ladines nchin tl 20ejim secul. Ala medema maniera  se à nce mantenì l’architetura da paur da ntlëuta, che ciafiova per centeneies alalongia de se nuzé mé di materiai dan man: l sas y l leniam. Carateristica ie la forma a fonch dla cëses. I ciulëies y l prim partimënt da sté cun la stua y la cësadafuech ie de mureda de sas sblanchejeda. L raion da durmì y l sotët ie fac de lën, da plu pertes cun l śolder ntëurvia, l sorà, che vën nce adurvà per fé secë i fruc di ciamps. L tët puech ërt de scintles perfeziunea ala fin mo l’imaja armonica dla viles.
L ie da se fé marueia che l svilup economich enorm di ultimi dejeneies ie passà ne fajan tan che degun dann ala viles. Nia dalonc dai zëntri dl schi tla valeda se à su per ch’la costes mo mantenì n pez de Medieve, ulache de vedla jënt lëura coche i à for fat.
Ncuei dëssa programs de defendura y sustëni purté pro a n adatamënt ala cundizions sozio-economiches che se muda for inant.

Ultimo ajornamënt: 09/05/2025