Raiun de vita dl Parch Natural Fanes-Senes-Braies
Le contignü de chësta plata
Bun da savëi
I plateaus de Fanes y Senes é incertlá da crëps che toma jö ërc. Les sorts de pera de chëstes planöres sö alalt é plü o manco 225 cina 190 miliuns d’agn vedles, mo do tëmps geologics se tratera impó de na pera “jona”. Jödapé ciafon le dolomit prinzipal, de chël che i urs di crëps dla Val dai Tamersc é fac, sciöche ince la pert plü albas dl Sas dla Crusc a vest y les Conturines tl süd dl parch. Lassura vëgnel spo la cialc de Dachstein retica y les cialc grijes (Giura), che caraterisëia dassënn la contrada: les pizes dl Crëp Alt, de Sas dla Porta, dl Sas dla Crusc, dl Lavarela y de Col Bechei é strotorades da cialc lominoses y formades da banc de chëstes döes formaziuns.
Porvia de deformaziuns tetoniches tratan la formaziun dles Alpes, é i func de cialc gnüs straoc y laurá en pert dassënn, en pert ési deponüs un sura l’ater sciöche i scalins de n anfiteater. Sön func stratificá che toma jö paralei, sciöche por ejëmpl sön Piza dales Nü, Piza dales Diesc, Piz Stiga o Sas dla Porta, él gonot raité jö de dërtes lastres de podruns forman jödapé de gran majires cun podruns val’ iade tan gragn co na ciasa (“cités de pera“).
Dal Le de Limo, sciöche ince dala pert meridionala dla ciadëna di crëps danter Piz Parom y Sas dai Bëc (Gran Fanes) ciafon cialc de amonic cocenins cun petrificaziuns di amonic a forma de sgnecora. Marnes da cialc grijes y cocenines, dassënn pliades, vëgn taiades ia olache al passa le tru sot les üties de Fanes. Chëstes marnes de crëda s’á senté ite tetonicamënter tles cialc grijes plü vedles. L’ultima sedimentaziun dl mer dles Dolomites é da ciafé sön Col Bechei (2.793 m) sura le Le de Limo sö. Tl Terziar (Oligozenn), canche al â bele dadî metü man l’infizada dles Alpes, á n’ultima sbürla dl mer lascé indô te chësc raiun brezies, conglomerac, peres da saurun y cialc, te chëres che an ciafa balanig (crebesc dala concora), resć de alghes cöcenes, briozos y foraminifri.
Sciöche degun ater raiun dles Dolomites é Fanes, Senes y Fosses caraterisá dal carsism. L’aje carbonich che s’á desfat tl’ega á dantadöt ataché y desfat la cialc de Dachstein y les cialc grijes, mo ince le dolomit prinzipal. La formaziun de andri vá ince derevers ala soluziun de cialc y de dolomit (por ejëmpl l’Ander de Conturines) tla pert bassa.
Chiló pón osservé feter düc i elemënc classics dl carsism: sanisc y büjes, sfësses y fopes, ciaoles y ciaolares da dolines, te chëres che al se forma – gonot ince ma por n cer tëmp – lec olache l’ega tira sot tres büsc de trafognanza a forma de rorel. Ince i rüs tira sot y rogor fora y jö tla valada cina che l’ega röia pro func d’arjila che astagna, olache l’ega vëgn indô a löm te forma de de gran fontanes carsiches. Lapró él ince valades zënza ega che se röia te n iade y che desmostra che chiló él n iade sté ega. La formaziun dl carsism vá porleplü derevers ales periodes cialdes dan la dlaciaziun, mo ara tëgn pro cina aldedaincö.
I deflusc sot tera ite y l’erojiun carsica caraterisëia lunc y lerch les sperses alalt assütes scoriades dal vënt. A chësta moda pé les fopes vërdes, olache al salta sö fontanes y slomina lec de munt, ciamó plü frësches – chësta é plü o manco l’impresciun che an á tl urt d’ega sot le Le Vërt. Da cënc de sfëntes y sanisc rogorel fora ega, pro les cascades albas mënel fora müstl da fontana.
Canche l’ega é fleza, vëigon sön l’ur, a nord-ost dl Le Piciodel, che n’á degun deflus, gonot n gran rodel che ciücia, olache l’ega tira sot. Impormó dui chilometri plü injö, jö a Pederü, vëgnera indô a löm – por trá sot ciamó n iade ti giaruns fora por la Val dai Tamersc. Impormó fora dal Le dla Crëda flocorëiera indô fora de caranta fontanes – n spetacul dla natöra unich.
Raiuns de vita y sü tiers
La fauna dl Parch natural Fanes-Senes-Braies é n ejëmpl rapresentatif dles Dolomites. Öna na carateristica é la varieté di raiuns de vita te valades chites y sorëntes y te raiuns da munt olache al é ri da rové pormez: bosć da odlina moscedá, de gragn plateaus, munts anuzades da vedlamënter incá, formaziuns carsiches olache al é ri da passé, crëps ërc, rüs cristalins, parüs y lec.
La vegetaziun vá dal bosch da munt a pié ia dala valada y röia sö cina sö ti crëps sura 3.000 m. I tiers á salpü da s’adaté te na manira imprescionanta ales condiziuns estremes.
De gragn bosć da odlina moscedá cun sü lëdi danterite y i larjëis é ambiënc de vita ideai por le rehl. Da n valgügn dezens incá él ince indô da odëi le cerf, bele copé fora n iade al scomenciamënt dl XIX secul. I cerfs vir scialdi te tlaps despartis aladô dl ses. Ma da d’altonn, canche ai mët man da ciacé, se chir i cerfs y les vaces da cerf. Spo rondenëscel le vers maestus fora por i bosć y i corgn gracia, canche i rivai se salta ite y se pügna.
Danterores passa la olp, le tas, le meder fora por i bosć y i trus dla campagna a se chirí val’ da mangé. Deache al é tiers che roda de nöt i vëigon dainré. Plü gonot vëigon la schirata, che á da d’altonn n gran laur da se mëte ia süa resserva de nojeles y somënzes por l’invern. Abitanc dl bosch tipics é ince la ciüfa (Tetrastes bonasia) y le ial da crotun (Tetrao urogallus); ai adora bosć sorënc y ric de sotbosch y ai s’un sënt atira de vigni pice desturb: so numer vá zoruch apëna che so ambiënt de vita vëgn desturbé.
Sön le confin plü alalt vëgn le bosch acompagné da n sotbosch lignus dër spës. Cun l’altëza vëgn les brüsces y i barantli tosc dominanc en confrunt ai lëgns. Chësta zona vëgn ince nominada “zona de resistënza“, ciodí che i lëgns ciafa sö y sö condiziuns de vita tres plü döres y crësc ma plü a stënta, cina che ai vëgn spo a sté fora daldöt. Abitanc tipics di barantli é i iai fosc o galedri. Porvia de sües plömes dla coda a forma de lira é le “pice ial“ saurí da desfarenzié dal gran ial da crotun.
La fascia dles brüsces basses y i plomac da erba cina sö pormez ai crëps é ince l’ambiënt de vita dl lou blanch, che s’á trat zoruch ala fin dla dlaciaziun dales planöres, che ti somiâ inlaota a chëres dla tundra, cina tl raiun alpin. Por ciafé val’ da mangé raspel y craza fora erbes y raisc sot la cutra de nëi. I dëic dles tozes curis da polans lunc y stari, se sleria dassënn y ti conzed da varié inant dër bun ince tla nëi frësca.
Le tier che é ince le simbol dl parch natural é zënzater la muntagnola. Al n’é cotantes fora por i majarëis de Fanes y Senes, mo ince tl raiun de Plätzwiese. Dër gonot pón cinamai les osservé dales sëmenes infora, mo ma sce an scuta bi chic y mët averda, scenó ringhinëscel atira le sciüre scraiënt dla “verda” y i tiers s’un sciampa te sües tanes sigüdes. Le sciüre d’avertimënt vëgn sambëgn adoré imprömadedöt por se defëne dal variöl, che se nudrësc dër sovënz de chësc grotadú che s’á adaté bun al raiun altalpin.
Fanes, Senes y les Dolomites de Braies é ambiënc de vita ezelënc por i ciamurc. A pert tl tëmp che ai ciacia (sön le mëteman dl invern) vir i bëc da susc. Ti tlaps de ciamurc che an vëiga valgamia saurí d’isté sö por i lastuns da erba él scialdi ma cioures y asos.
Flora
La pera y le terac, les variaziuns d’altëza y le microclima condizionëia la sort y la varieté dles assoziaziuns de plantes.
La gran pert dla spersa de bosch vëgn tuta ite da bosć de pecios, che vá plü o manco da 900 cina 2.000 metri d’altëza. Man man che an röia sö cuntra le termo plü alalt dl bosch vëgnel tres plü lersc y ciers pormez. Sön les pares sütes y da giaruns dla Val de Lander y dla Val dai Tamersc ciafunse i pinc, che n’á nia de gran pretenjiuns. Ti bosć da munt plütosc radi crëscel n sotbosch ciatadü, olache la composiziun depënn dal funz de humus aje (dlasena, granëta y ciüfs dl tonn). Olache le bosch da munt rade se röia, mëtel man na fascia de brüsces intortes, caraterisada dala presënza de n gröm de barantli. Cun so sistem de raisc dassënn deramades y lunges cina diesc metri, dëida chësta sort de conifera cotan da stabilisé les pares ërtes y i giaruns.
Na gran pert dl raiun sot a sconanza é curida da munts y pra. Na varieté dles sorts straordinara caraterisëia chisc ambiënc de vita, che s’á formé tres l’anuzamënt da pert dla porsona. Ti posć plü süc di pra da munt che vëgn laurá te na manira estensiva, ciafon arnica, de plü sorts de anziana, orchidees, poligonum de pre (Polygonum bistorta) y crepides d’or (Crepis aurea). Sce les sperses vëgn vardades jö demassa, spo él les sorts manco zities da gní pestades sot y che vëgn refodades dal bestiam, sciöche la Deschampsia cespitosa y le polif, che ciafa la suravënta.
Danter i 2.000 y i 2.800 metri sura le livel dl mer ciafunse tapec plü o manco stlüc o assoziaziuns de cortesc. La cortesc da cialc dles Dolomites é metüda adöm da erba börna y polif tres vërt, lapró él gonot le tê de munt (Dryas octopetala) y polif a plomac (Carex firma). Carateristich por les Dolomites é ince la bocia de dragun (Horminum pyrenaicum) che vëgn dant dër gonot, i ciarí mac dles Dolomites (Achillea millefolium), la globularia (Globularia) y alüsc la stëra de munt. Na ligna de “spezialisć” sciöche le pavé retich (Papaver aurantiacum) che florësc a ghel y le tlafun (Thlaspi cepaelifolium) dales fëies torones popolëia i giaruns che röia gonot jö cina sön le funz dla val.
Danter sfësses y sfëntes di crëps, mo ince sön la pera bludra, é ma i “spezialisć“ bugn da crësce. Lapró aldel de plü plantes da plomac, la grifa dl malan da ciüfes (Physoplexis comosa), la stëra de munt y la potentila dles Dolomites (Potentilla nitida). Lapró ciafon chiló ciamó l’androsacia dles Dolomites (Androsace hausmannii), le polif a sëda (Carex sempervirens) y le fragacin bröm-vërt (Saxifraga caesia).
Natöra y turism
Le raiun dl’Alta Badia alda zënzater pro i gragn zëntri turistics dl Südtirol. Le turism dl jí cun i schi y le sport da d’invern en general, mo ince les poscibilités da jí sö por munt y da arpizé, tira adalerch tröc sciori. Dlungia la contrada culturala y naturala rica de variaziuns, vëgn le cheder di paisc caraterisé danter l’ater da lifc, hotí y ciases da sciori.
La pert dl parch natural che alda pro le comun da La Val á mantigní le plü de düc so carater da paur originar y n’á sciöche su comun ladin degun raiun da jí cun i schi. Sön la tëmpla aper de sorëdl ciafon les viles ladines tipiches, sternüdes fora cun sü frabicac de lëgn primitifs. La popolaziun vir dl laur da paur y dl artejanat, mo al é ince n turism morjel y natural che ti dá vita al paisc.
Al Plan de Mareo é deventé n zënter turistich de pröma categoria, por mirit dl coliamënt cun Plan de Corones. Tles viles sternüdes fora sö por les tëmples y tla pert vedla dl paisc de La Pli de Mareo, olache al é ma plü les gran costruziuns de pera che desmostra l’importanza de süa funziun publica da n iade, pél indere che le tëmp sides sté chit. Fora por le paisc d’Al Plan passel ince la strada d’azes plü importanta che condüj tl cör dl parch natural, danter i parëis alc dla Val dai Tamersc, ite a Pederü.
La pert dl Parch natural che alda pro Puster é caraterisada da raiuns chic, mo ince da zëntri turistics. Les fontanes da solper y da fer che rogor fora di func de Bellerophon y de filit da cuarz di Bagns de Bergfall, a pe de de gragn bosć de lëgns da odlina, gnô bele aprijades dër dadî. Sön na pitöra tla capela di bagns él gnü anoté por ci che l’ega é buna: "Hüfftwehe, Ischiatica, Gliedersucht, versaltznes Geblueth, Gücht, Podagra, weibliche Zuständ ...". Sön la tëmpla a porsorí sura Valsperch chirîn varijiun dal’ega da bagn dla fontana de Waldbrunn, che rogor fora dl filit da cuarz.
D’isté él codes d’auti lunges che s’intorj ite y sö zënza fin por la Val de Braies, scenó tan chita, cun un n travert su: le Lech de Braies, strënt ite te na ciaola salvaria y romantica amesa i crëps, vëgn araté un di lec plü demorvëia dles Dolomites, na dërta sensaziun dla contrada pón dí.
De na belëza unica é ince la Plätzwiese. Mo al á mancé püch che ara ne fajess nia la medema fin co la Munt de Suc por ci che á da nen fá cun le sfrutamënt turistich. Al ê bele gnü proieté lifc y pistes, ciamps da tennis, n raiun da frabiché por turisć y de gran plazes dai auti. Cun l’inserimënt dl parch natural é le raiun de Plätzwiese indere gnü stravardé al ultimo momënt dal turism de massa.