Regoles de comportamënt tl parch natural

Por sconé i raiuns sensibli ti parcs naturai dess les vijitadësses y i vijitadus respeté n valgönes püces regoles de comportamënt. Les regoles vëgn gonot stabilides ti decrec de sconanza dla contrada de vigni parch natural. Jödapé de chësta plata él da ciafé n link a chisc decrec. Chiló él na suravijiun dles regoles varëntes.

Grafica decorativa

Ti parcs naturai él en linia de prinzip proibí da rodé cun düc i veicui a motor. L'adoranza ezezionala dles strades interessades dala proibiziun vëgn regolamentada dala lege provinziala di 8 de ma dl 1990, n. 10 y dal decret de sconanza dla contrada dl parch natural relatif (ciara jödapé dla plata). Ma te n valgügn caji ezezionai pól gní relascé n'autorisaziun por rodé cun veicui a motor. Les domandes de autorisaziun pó gní fates online. L'autorisaziun vëgn relasciada dal'autorité forestala o dal Ofize Natöra, do che al é gnü valuté la documentaziun presentada.

Al é proibí da se aciampé ti parcs naturai. La sora ezeziun conzedüda é le bivach alpin. Cun chësc él miné na "sistemaziun provisioria alaleria por sté suranöt da pert de alpinisć y alpinistes". Les carateristiches de n bivach alpin é che al é na sistemaziun provisoria y che al n'é nia poscibl da odëi danfora l'avenimënt.

ciara i "Decrec de sconanza dla contrada di parcs naturai" jödapé dla plata.

Al é proibí da desmandré o lascé jö de vigni sort de refodam (ince refodam organich y de urt).  

ciara i "Decrec de sconanza dla contrada di parcs naturai" jödapé dla plata.

Al é proibí da desturbé le chît di raiuns sot a sconanza; al vëgn ma lascé pro les veres che vëgn da ativités conzedüdes.

ciara i "Decrec de sconanza dla contrada di parcs naturai" jödapé dla plata.

Ti parcs naturai y ti raiuns Natura 2000 vëgnel sconé deplëgn dötes les sorts de plantes salvaries. Por prinzip él proibí da les cöie, desdrüje o roviné. Les ezeziuns vëgn regolades tla  lege provinziala sön la sconanza dla natöra n. 6 dl 2010. 

ciara i "Decrec de sconanza dla contrada di parcs naturai" jödapé dla plata
ciara ince la
Homepage Ofize Natöra-Sconanza dla flora

Ti parcs naturai él en general proibí da cöie fonguns. Ma i patruns di bosć y di pra y les porsones che á la residënza ti comuns relatifs pó jí a cöie fonguns tl respet de certes limitaziuns. Informaziuns plü avisa él da ciafé sön la plata internet dl Sorvisc forestal.

ciara i "Decrec de sconanza dla contrada di parcs naturai" jödapé dla plata
ciara la lege provinziala di 19 de jügn dl 1991, n. 18.

Te n valgügn parcs naturai é val' sëmenes y trus ofizialmënter stlüc por les rodes y les e-bike. Te vigni caje ti vëgnel racomané a che che vá cun rodes o rodes eletriches da jí ma sön i trus aposta. Les sëmenes n'é en general nia adatades ales rodes y dess porchël gní schivades. I trus ofiziai por les rodes da munt é da odëi tl Geobrowser.

I cians de vigni raza y grandëza pón ma se tó para ti parcs naturai sce ai vëgn ciará sura indortöra. Al é proibí da i lascé lëdi. Ai dess gní mená tla corda por schivé che ai pois desturbé o ti fá dann ala fauna dl parch natural.

ciara le decret dl Presidënt dla Provinzia di 08.07.2013, n. 19

Ti parcs naturai él en general proibí da impié sö füc, ater co chi che vëgn fac tratan le laur dales porsones che fej ativités forestales o agricoles. En ocajiun de festes tradizionales pól gní fat füc a condiziun che al vëgnes romené sö dedô döt ci che resta.

ciara i "Decrec de sconanza dla contrada di parcs naturai" jödapé dla plata.

Ti parcs naturai ól ester n'autorisaziun aposta por jí a minerai y corëc (ciara sorvisc online). Chësta pó ma gní relasciada por fins scientifics o didatics, sciöche ince por cöie adöm reperc en colaboraziun cun le Museum de sciënzes naturales. La competënza da relascé l'autorisaziun é dl diretur/dla direturia dl Ofize Natöra.

Jí a corëc: ciara l'art. 23 dla lege provinziala di 12 de ma dl 2010, n. 6- Lege sön la sconanza dla natöra 
Jí a minerai: ciara l'art. 24 dla lege provinziala di 12 de ma dl 2010, n. 6- Lege sön la sconanza dla natöra

Ti parcs naturai él en general proibí da adoré sistems de jore telecomaná (p.ej. drones). Ai pó ma gní adorá sön inciaria o en colaboraziun cun l'aministraziun di parcs naturai o por la realisaziun de ativités de interes publich. Chëstes ativités mëss jí adöm cun i fins de proteziun dl raiun sot a sconanza y ne pó te degöna manira ti fá dann.

Por fá registraziuns por fins de archirida scientifica o por inrescides de natöra tecnica pól gní damané n'autorisaziun speziala (ciara sorvisc online).