Parch natural Pöz-Odles

Ambiënt de vita „Parch natural“

La Geologia - Le liber de storia dla tera

La Geologia - Le liber de storia dla tera
Pütia

Les Dolomites dl Südtirol á superé „valgamia bun“ la fasa de formaziun dles Alpes (dan da plü o manco 80 cina 30 miliuns d’agn). Tles Dolomites pó porchël ince na porsona che n’é nia dl mistier odëi fora valgamia saurí sciöche i func de sedimentaziun s’á lascé jö un sura l’ater, ci ch’an ne pó nia dí dl rest dles Alpes, olache spostamënc imprescionanc y pliamënc á sciuré sotissura les formaziuns desvalies, insciö ch’al é ri da s’un capí fora. Porimpó él ince tles Dolomites linies de fratöra (= sperses de desturb), por chëres ch’al é gnü sposté de gran masses de pera. La spersa de desturb plü importanta tl parch natural Pöz-Odles é la „linia de Funes“. Lapró á ince i „spostamënc insuralater dles pizes“ sön i plateaus de Pöz y Gherdenacia na importanza straordinara: le dolomit prinzipal s’á sburlé tetonicamënter sura la marna de Pöz plü jona ia.

L’arenaria de Gherdëna

La fondamënta dles Dolomites é chiló formada da porfir y filit de cuarz. Suraia él spo le funz de pera da saurun de Gherdëna prësc 300 m gros, n produt d’erojiun de n clima desertich che s’á trat fora por miliuns d’agn. L’arenaria de Gherdëna é da odëi dër bel tles interuziuns di Pra de Ciampac a pe de Pütia, mo ince a Santa Madalena de Funes y sön la Munt de Brogles te Gherdëna.

Le funz de bellerophon

Dales sedimentaziuns dl mer preistorich Tetida s’ál formé n funz plü o manco 200 metri alt, che ciafa l’inom dai sgnec fossilisá, ince conesciüs sciöche bellerophon, che é laite. Chësc funz vëgn dant sporadicamënter a pe de Pütia, dles Odles de Eores y de Funes, mo ince sura Calfosch. I func de pera da saurun y de bellerophon slavatá jö y modelá forma por ejëmpl i bi Pra de Ciampac y chi sot Pütia.

Le funz de Werfen

Dan da plü o manco 180 miliuns d’agn s’á le mer preistorich slarié fora y les ciases de dër de pici organisms, alghes, corai y concores arsides söl funz dl mer s’abinâ sö, forman cun le tëmp strac de milesc de metri. Chiló mancel indere daldöt i organisms che formâ i banc y les scolieres, sciöche i corai o les spunghes. Le funz de Werfen caraterisëia la contrada da Lungiarü cina sön Juac, sciöche ince la fondamënta dles Odles de Eores y de Funes. Al é ince da odëi a Santa Cristina y a Calfosch.

Cialc de concores, dolomit de Sarl, funz da Fodom

Ti func dl mer tres plü soc s’ál lascé jö sedimënc da carbonat. Le miú vëigon la gran varieté de func do le tru danter la Gampenalm y la Ütia Schlüter y sön la forcela danter les Odles de Eores y chëres de Funes.

Func de Peres, cialc de Morbiac y dolomit de Contrin

Tres i movimënc tetonics y la rosedada de lastres vëgn le mer sburlé zoruch por n tëmp cört y la gran pert di strac dl Funz de Werfen vëgn atocá dal’erojiun: al se forma giara de rü y sedimënc fins de spona (danter l’ater le Conglomerat de Richthofen y i Func Peres. Dedô á indô le mer la suravënta y al se forma naota les cialc y les marnes scüres grijes de Morbiac dai resć de plantes y organisms che vir te eghes flezes (alghes da cialc, foraminifers, sgnec, brachiopog y echinoderms). Lassura vëgnel spo strac de dolomit stratificá bun (funz de Contrin).
La varieté de chisc strac vëigon dër bun do le tru che condüj dala Gampenalm ala Ütia Schlüter, sön la forcela danter les Odles de Eores y chëres de Funes, sciöche ince sön la cresta setentrionala de Secëda, sot la Forcela de Pana.

Le funz da Fodom

Les sperses d’ega püch sota cina dailó dominantes s’arbassa y al se forma bacins dl mer cina 800 metri soc, incertlá da scolieres. Strac de cialc bun stratificá y toghi vërc danterite („pietra verde“) é tipics dl funz da Fodom.

I func da La Val y da San Ciascian

I func da La Val y da San Ciascian é la testemonianza de evënc vulcanics y dla chersciüda dles scolieres che s’á deposité te ciaolares dl mer che ê n valgügn cënc metri sotes. I func da La Val é fac dantadöt de pera vulcanica laurada sö, mo ai contëgn ince elemënc de cialc fora dles scolieres dl dolomit dl Scilier. Les peres é riches de corëc marins (sciöche por ejëmpl la bela daonela, che ti assomëia a n sorëdl slominënt). Cun le funz da San Ciascian vá le raiun cherié dal vulcanism sot y al dominëia les cialc y les marnes lominoses y riches de corëc. Do le tru che condüj dala Forcela de Pütia ia dala Ütia Schlüter vëigon bun n passaje morjel cun danterite na fazies, che vá dal dolomit dl Scilier ai Func da La Val y da San Ciascian.

Le dolomit dl Scilier

Le dolomit dl Scilier é determinant tl parch natural Pöz-Odles: tla pert plü a nord (Odles de Funes, Odles de Eores, Pütia) vëgnel dant tors y dënz de crëps che pé dentadöres gigantes primordiales, tla pert plü a süd él le Funz de Raibl che tëgn zoruch süa descomposiziun. Le dolomit é na pera compata, che vá dal blanch cina al lominus-ghel. Ti posć olach’al se rump ca ciarel fora sciöche zücher. Al é nominé do le studius dla natöra Déodat de Dolomieu, che á descrit por le pröm iade dl 1789 la composiziun chimica de chësta sort de pera.

Le funz de Raibl

I strac dl funz de Raibl bun stratificá é sauris da conësce fora tla contrada porvia de so coru (grisc, ghel, verdejin y cöce). Les arjiles y les marnes che vëgn dant tl Funz de Raibl astagna l’ega y scona incö le dolomit che é sotite dala descomposiziun y forma ince na stricora olach’al s’abina sö ega che vëgn spo a löm te forma de fontanes, sciöch’an vëiga dër bel pro i pisciadus te Val.

Le dolomit prinzipal y de Dachstein

Le dolomit prinzipal y de Dachstein dal coru lominus cür jö i plateaus ampli de Crespëna, Gherdenacia y Pöz. La tendënza al carsism á porté ala formaziun de n gröm de sfëntes, sfësses y dolines, olache l’ega tira atira sot. Ma plantes da plomac y brüsces da spaliera da püces pretenjiuns é bunes da la tigní fora sön chisc plateaus tan megheri.

Le tëmp dl Giura y dl Crëda

Pöz, Muntejela, Col dala Soné, la cresta incër le Ju de Gherdenacia o incër Col dala Pieres y Fucela Nivea y Piz Duleda, é resć de sedimentaziuns plü jones dl Giura y dl Crëda a forma de isola, conesciüdes sciöche marnes de Pöz. Tl parch natural Pöz-Odles ne vëgnel dant püces o degönes sedimentaziuns dl tëmp dl Giura. Pro les sedimentaziuns de crëda se tratera de marnes plü fines, che vá dal cocejin al vërt-grisc cun n gröm de amonic laite. Deache ares vëgn laurades jö valgamia saurí dal tëmp se formel saurun. Amesa le plateau smarí ciarel sö sciöche vulcans Muntejela y Col dala Soné. Ai ti dá al raiun de Pöz-Gherdenacia ciamó de plü l’aspet de na contrada lunara dër ampla y arbandonada.

Cun la fin dl tëmp dl Crëda é la sovranité dl mer rovada a piz. Dan da plü o manco 80 cina 30 miliuns d’agn é le funz dl mer gnü sborlé sö y trasformé te de gragn crëps. Ci che s’â sedimenté te passa 260 miliuns d’agn sön le funz dl mer é indô gnü lauré jö dal’erojiun (dal’ega y dala dlacia, dal vënt y dal cialt) y slavaté jö y fora por la valada y ite tl mer.

La flora - Elemënc dla contrada

La flora - Elemënc dla contrada
Milandora da d'altonn

La pera y le terac, i liví d’altëza y le microtlima determinëia la sort y la varieté dles assoziaziuns de plantes.

La fascia dl bosch y i raiuns da brüsces basses

La fascia dl bosch ciafon ma tles zones söl ur dl parch natural. Tl raiun incër Pütia ia, dantadöt sön Börz y tl Rodelwald, vëigon atira fora na gran consistënza de ciers cun n renjonamënt unich te döt le Südtirol. Da alzé fora é ince i tröc pecios tl Bosch de Pütia y i larjëis dlungia le „Halsl“.

Destenüdes de ciüfs dl tonn y de barantli vëgn dant sön les tëmples a vest de Pütia. De bi grups de ciers se tira ite y sö, dala fin dla valada de Funes cina sö dai giaruns dl Grup dles Odles.
N bosch alt plülere re de pecios, lersc y ciers ciafon te Val. Lëgns jogn singui röia cinamai sö daimpró dai 2.400 metri.
Plü insö mëtel man la fascia di barantli cun süa flora d’acompagnamënt tan rica. Tl sotbosch crëscel ciüfs de San Ijidoro (Daphne), röses da sas (Daphne striata), lisöres (Erica carnea), ciüfs dl tonn (Rhododendron) y de vigni sort de brüsces da bromores.

Pra y pastöres da munt

Sön la Munt de Zans cheriëia les anemones da d’invern (Pulsatilla vernalis) y les soldaneles (Soldanella alpina), i ciüfs de Santa Tarina (Primula farinosa) y les milandores (Crocus albiflorus) la pröma atmosfera da d’aisciöda. D’isté tirel dant le bröm y le cöce di labiac (Lamiaceae) y dles scrofulariazees (Scrophulariaceae).

La piedlara (Pedicularis verticillata), la lovara börna (Aconitum napellus), l’arosch (Veratrum), le iardun da ficiuns (Cirsium spinosissimum), le brunsin de munt (Nigritella nigra) y l’anziana da punc (Gentiana punctata) ti dá vita ai pra da munt.
Ti Pra de Ciampac y de Pütia é les milandores la pröma y l’ultima iesta de flus – d’isté ciafon arnica y trafëi de pre (Trifolium pratense) amesa na flu da mile corusc.
Sön func tömi da nëi crëscel la soldanela y l’achilea dles Dolomites (Achillea millefolium).
Na bela flu ciafon ince ti pra amesa i larjëis ite insom Val da Lungiarü y fora por Val. Pro les richëzes aldel chiló le ciüf dl tonn bas (Rhodothamnus chamaecistus) y le cialzá dl cuch, dlungia le gile de Sant Ojöp (Lilium martagon), les lilies de San Bornert (Anthericum liliago) y i sanvis (Lilium bulbiferum).

Tapec, giaruns y parëis dles Dolomites

Incër Pütia ia ciafon polif a plomac y sö por les pares sütes ince i zops da erba börna. Ti posć plü ërc y sconá dal vënt crëscel la stëra de munt, la bocia de dragun (Horminum pyrenaicum) y les piedlares da ce (Pedicularis rostratocapitata), dala pert cuntra nord les sorts tipiches di giaruns sciöche le lavac dles Alpes (Petasites paradoxus) y le pavé retich (Papaver rhaeticum). I iac dl saresc a spalier (Salicetum retuso-reticulatae) y le tê de munt (Dryas octopetala) forma tapec spësc. Sö por les stricores de crëp dál tl edl la potentila dles Dolomites.
Sön i tapec dala pert meridionala de Pütia florëscel ciampaneles (Campanula), astri de munt (Aster alpinus) y armeries de munt (Armeria sp.). Le ronz de famëi (Thlaspi cepaeifolium), la linara alpina (Linaria) y le pavé retich ti dá vita ai giaruns dles Odles de Funes. Sö por chi lastëis salton te n gröm de te pices sorts de fragacins (Saxifraga sp.), de anzianes y de primules.
Te Val y dantadöt tla Val de Chedul florëscel sön i crëps la stëra de munt, la röta dal bun tof (Artemisia sp.) y la grifa dl malan da ciüfes (Physoplexis comosa).

La fauna - I tiers tl parch natural

La fauna - I tiers tl parch natural
Ciamurc

I ciamurc pascentëia scialdi ti pici lëdi amesa les destenüdes de barantli te Val, dl Grup dles Odles, dles Ruefen de Eores y incër la Forcela dal’Ega. I rehli stá plü ion ti pra lëdi. Les brüsces sön les tëmples da bosch aper sorëdl dla Zanser Alm ti pita ince d’invern assá da mangé. Tres le Ju de Börz röia i cerfs dal raiun de Pütia tla Val de Lijun. Le gran düle (Bubo bubo) – nosc maiú düle – é gnü invidlé plü gonot te Val. De bugn posć da tlucherné ciafa i galedri (Lyrurus textrix) ti lëdi dl bosch de Val, de Ncisles y sön Börz; i iai da crotun (Tetrao urogallus) dantadöt tl Bosch de Pütia. Por ci che reverda i insec tomel tl edl, sön la Gampenalm y sön les munts de Ncisles y Medalghes, paoi y chefri da de bi corusc. Muntagnoles pón osservé sön les tëmples cuntra vest dl Grup de Cier, sön les munts de Ncisles y Medalghes.

Ti pra da munt y inanter les brüsces basses fej le codaros scür (Phoenicurus ochruros), le cüblanch (Oenanthe oenanthe), le pivët dal’ega (Anthus spinoletta) y le flinch da munt (Montefringilla nivalis) süa coa.
Sön l’altöra de Gherdenacia y tl raiun incër Stevia vir döt l’ann la iarina blancia (Lagopus). Les cornidles y i agaciuns che stá ion en compagnia fej sües coes tles sfësses di crëps. Sö por i crëps incër la Forcela dal’Ega, le Grup dles Odles y te Val – o sö alalt tl aier – pon osservé le jore di variöi da sas.

La porsona y le parch natural

La porsona y le parch natural
Vila de Seres

Gherdëna y la Val Badia

I ladins é la popolaziun plü vedla dles Alpes: sü antenac viô bele tles valades alpines, tl raiun danter la Cernia y la Svizera, denant che chësc gniss concuisté dai Romans. Cun la concuista romana dles Alpes y dl raiun cina sö dala Donau é chësta jënt gnüda romanisada. Do che l’Imper Roman é tomè dl 476 ál metü man l’invajiun de grups de barbars y dedô la migraziun di popui: popolaziuns germaniches, italiches y slaves â strënt ite le raiun d’insediamënt tles Alpes da nord, da süd y da ost y la popolaziun romanisada se tirâ zoruch te valades plü strëntes, olach’an se stentâ da rové pormez, o ch’ai gnô assimilá dales cultures di signurs nüs. Insciö él al dedaincö ma plü resté trëi isoles linguistiches retoromanes (o ladines) valgamia dalunc öna dal’atra: le raiun ladin-dolomitich, le Friul y i Grijuns tla Svizera.
Deache la popolaziun dla Ladinia ê valgamia grana en proporziun ala produziun agricola, messâl plüdadî gní anuzé tan co vigni fostü cina sö ti posć plü alalt. Le sfrutamënt intensif dla pastöra amesa le bosch á dantadöt tla Val Badia porté a roes y erojiuns, che ne s’á ciamó al dedaincö nia archité ia.

Dal XVI secul inant pitâ le ziplé dantadöt te Gherdëna na poscibilité de davagn implü y aldî pro i laurs che gnô fac te ciasa. Tl XIX secul ê chësta ativité tan chersciüda, ch’al á messü gní dé fora ordinamënc rigorusc por sconé le cier tan damané. Sura le Ju de Frara rovunse tl’alta Val Badia.

Chiló ciafunse n valgönes viles, che caraterisëia la contrada d’insediamënt tradizionala dla Val Badia. De regola se tratera de n valgügn lüsc da paur costruis incër na picia „plaza“ zentrala, olach’al é n fistí y n furn da pan che vëgn anuzá dai paurs deboriada.
Le bojëgn de proteziun, de tigní adöm y nia inultima le bojëgn da sparagné le püch grunt da podëi coltivé podess ester stá les rajuns de chësta forma d’insediamënt.
Sc’i piun ia da Lungiarü da jí tl parch natural Pöz-Odles, odunse les viles de Frëina, Seres y Miscí y do le rü sö ot morins da paur, che gnô metüs a jí cun n sistem studié fora bun de stlütes, sales de lëgn y stües.
Le cheder dla contrada vëgn porchël caraterisé no ma dala natöra, mo ince dala storia soziala y culturala di colonisadus.
Denant ch’al gniss inauguré la strada dl 1892, messâ la Val Badia porleplü nen gní fora cun ci ch’ara â: le terac a desposiziun ê la sora basa economica. L’agricoltöra (la coltivaziun de orde y avëna, lin, siara, formënt, faus y cianapia) y le zidlamënt de bestiam ê bun ecuilibrá y s’integrâ un cun l’ater: le cërtl piâ ia y se rovâ tla vita da paur. Le sistem che ê bele madü tl tëmp medieval alt ti á dé ales comunités ladines la poscibilité de suravire cina tl XX secul. Ala medema manira ne s’á gnanca l’architetöra da paur mai mudé: ara é jüda inant por secui alalungia sfrutan pera y lignan, materiai dl post.
Carateristica é la forma a fongun dles ciases.  Les cianoes y la pröma alzada cun la stüa y la ciasadafüch é fates de n mür de pera dé jö a blanch. La pert olach’al é les ciamenes y le somas é de lëgn, sön de plü perts él n sorá che vá incëria y che vëgn ince adoré da secé i früc de ciamp. N tët de scianores completëia ala fin le cheder armonich dles viles.
Le svilup economich enorm di ultims dezens n’á por gran morvëia mudé tan co nia pro les viles. Nia scialdi dalunc dai zëntri da jí coi schi dla valada, s’ál mantigní corassö, sön les tëmples ërtes, n toch de eté mesana.
Programs de sconanza y de promoziun aladô dess daidé pro a n adatamënt prudënt ales condiziuns sozioeconomiches oramai mudades.