Stüdi y relevamënc
Anemona söi pra d'Armentara

I parcs naturai é raiuns ampli cun na contrada naturala y culturala en gran pert ciamó nia azicada, cun na gran varieté d’ambiënc de vita y na flora y na fauna da spavënt rica. Ai é caraterisá da particolarités geologiches y da raiuns dër desvalis. Porchël éres ince tan interessantes dal punt d’odüda scientifich.
Por podëi garantí plü dî n anuzamënt sostenibl di raiuns sot a sconanza, él important da aprofondí les conoscënzes de chisc raiuns tres laurs d’inrescida y relevamënc.
AQUILALP - Le variöl da sas tles Alpes orientales

La sconanza dles sorts de tiers y de plantes é na responsabilité y na indesfidada internazionala. Avisa por les sorts sciöche le variöl da sas, che á debojëgn de n ambiënt de vita dër ampl, él debojëgn de na colaboraziun che vá sura i confins dles provinzies y di stac fora, por svilupé y mëte en pratica strategies de sconanza efiziëntes. Le fin de AQUILALP.NET é chël da intensifiché la colaboraziun danter les aministraziuns di raiuns de sconanza tles regiuns interessades. Le relevamënt coordiné y standardisé dla popolaziun di variöi da sas te cin’ raiuns de sconanza importanc por la spersa ch’ai tol ite tles Alpes orientales (parcs naturai Rieserferner-Ahrn y Fanes-Senes-Braies, i parcs nazionai Stilfser Joch, Hohe Tauern y Dolomites de Belun), conzedará de controlé sce les strategies de sconanza dl variöl da sas sura i confins regionai brancia. Implü dessel tl cheder de AQUILALP.NET gní informé plü y plü la jënt sön i sforc che vëgn fac por sconé la fauna y la flora alpina.
Chiló ciafëise la relaziun finala dl proiet „Le variöl da sas tles Alpes orientales“ da desćiarié en PDF (grandëza: 13 MB)
Stüde faunistich ti parcs naturai Fanes-Senes-Braies y Trudner Horn

Chësc stüde é gnü fat ti agn danter le 1995 y le 1997 dala Wildbiologische Gesellschaft - München (W.G.M.) sön inciaria dl Ofize Parcs naturai (atualmënter Ofize Natöra). Te chësc stüde ciafon, tan inant ch’ai é conesciüs, dac sön la destribuziun dles singoles sorts y sön sü aspec fenologics (fenomens de svilup tla natöra che vëgn dant vigni ann danü). Implü vëgnel ince cumpedé sö chës sorts de tiers, de chëres ch’an ne sá nia ciamó cis tröp y che messará porchël gní studiades plü avisa tl dagní. Le stüde é gnü scrit por todësch.
I pra d’Armentara

Ti agn 1998 y 1999 á l’injinier da Desproch Dietmar Gstrein fat n stüde sön i pra d’Armentara por cunt dl Ofize Parcs naturai (atualmënter Ofize Natöra). Chësc plateau dla Val Badia tol ite pert di comuns de La Val y Badia. Tipics de chësc raiun é i pra cun zones tömies, eghes stagnëntes, lëgns y brüsces, na gran varieté de ciüfs y de tiers. Al é chiló dantadöt tröpes sorts de vicí. Le fin de chësc stüde ê chël de registré les sorts de tiers y de plantes, sciöche ince i ambiënc de vita de chësc raiun, por podëi lauré fora mosöres de sconanza y de mantignimënt.
Le stüde é gnü scrit por todësch; na brosciüra, cun le ressumé de chësc stüde ciafon sides por todësch co por talian.
I vicí da rapina ti parcs naturai Fanes-Senes-Braies y Pöz-Odles

Chësc stüde é gnü fat ti agn 1999-2001 dal dr. Antonio Borgo sön inciaria dl Ofize Parcs naturai. Le fin de chësc laur d’inrescida ê chël de registré les sorts de vicí da rapina de de y de nöt ti parcs naturai Fanes-Senes-Braies y Pöz-Odles. Por vigni sort él impröma gnü fat n’analisa dl ambiënt de vita y sön la basa di resultac che é gnüs fora, él gnü fat chertes che evidenziëia l’estenjiun potenziala. Chësc stüde é gnü scrit por talian. Na brosciüra, cun le ressumé de chësc stüde ciafon sides por talian co por todësch.