Parch natural Fanes-Senes-Braies

Ambiënt de vita „Parch natural“

Geologia

Geologia
Pices Fanes

I plateaus de Fanes y Senes é incertlá da crëps che toma jö ërc. Les sorts de pera de chëstes planöres sö alalt é plü o manco 225 cina 190 miliuns d’agn vedles, mo do tëmps geologics se tratera impó de na pera „jona“. Jödapé ciafon le Dolomit Prinzipal, de chël che i urs di crëps dla Val dai Tamersc é fac, sciöche ince la pert plü albas dl Grup de Sas dla Crusc a vest y les Conturines a süd dl parch. Lassura vëgnel spo la Cialc de Dachstein retica y les Cialc grijes (Giura), che caraterisëia dassënn la contrada: les pizes dl Crëp Alt, de Sas dla Porta, dl Grup de Sas dla Crusc, Lavarela y Col Bechei é strotorades da cialc lominoses y formades da banc de chëstes döes formaziuns.
Por gauja de deformaziuns tetoniches tratan la formaziun dles Alpes, é i func de cialc en pert gnüs dassënn straoc y laurá, en pert ési deponüs un sura l’ater sciöche i scalins de n anfiteater. Sön func stratificá che toma jö paralei, sciöche por ejëmpl sön Piza dales Nü, Piza dales Diesc, Piz Stiga o Sas dla Porta, él gonot raité jö de dërtes lastres de podruns forman jödapé de gran majires cun podruns val’ iade tan gragn co na ciasa („cités de pera“).

Sö da "Le de Limo" sciöche ince dala pert meridionala dla ciadëna de crëps danter Piz Parom y Sas dai Bëc (Gran Fanes) ciafon cialc de amonic cocenins cun petrificaziuns di amonic a forma de sgnecora. Marnes da cialc grijes y cocenines, dassënn pliades, vëgn taiades ia olach’al passa le tru sot les üties de Fanes. Chëstes marnes de crëda s’á senté ite tetonicamënter tles cialc grijes plü vedles. L’ultima sedimentaziun dl mer dles Dolomites é da ciafé sön Col Bechei (2.793 m) sura le Le de Limo sö. Tl Terziar (Oligozenn), canch’al â bele dadî metü man l’infizada dles Alpes, á n’ultima sbürla dl mer lascé indô te chësc raiun brezies, conglomerac, peres da saurun y cialc, te chëres ch’an ciafa balanig (crebesc dala concora), resć de alghes cöcenes, briozos y foraminifri.

Sciöche degun ater raiun dles Dolomites é Fanes, Senes y Fosses caraterisá dal carsism. L’aje carbonich che s’á desfat tl’ega á dantadöt ataché y desfat la cialc de Dachstein y les cialc grijes, mo ince le Dolomit Prinzipal. La formaziun de andri vá ince derevers ala soluziun de cialc y de dolomit (por ejëmpl l’Ander de Conturines) tla pert bassa.
Chiló pón osservé feter düc i elemënc classics dl carsism: sanisc y büjes, sfësses y fopes, ciaoles y ciaolares da dolines, te chëres ch’al se forma – gonot ince ma por n cer tëmp – lec olache l’ega tira sot tres büsc de trafognanza a forma de rorel. Ince i rüs tira sot y rogor fora y jö tla valada cina che l’ega röia pro func d’arjila che astagna, olache l’ega vëgn indô a löm te forma de de gran fontanes carsiches. Lapró él ince valades zënza ega che se röia te n iade y che desmostra che chiló él n iade sté ega. La formaziun dl carsism vá porleplü derevers ales periodes cialdes dan la dlaciaziun, mo ara tëgn pro cina al dedaincö.

Canche l’ega é fleza, vëigon sön l’ur, a nord-ost dl Lech de Piciodel, che n’á degun deflus, gonot n gran rodel che ciücia, olache l’ega tira sot. Impormó dui chilometri plü injö, jö a Pederü, vëgnera indô a löm – por trá sot ciamó n iade ti giaruns fora por la Val dai Tamersc. Impormó fora dal Lech dla Crëda flocorëiera indô fora de caranta fontanes – n spetacul dla natöra unich.

I plateaus de Fanes y Senes é incertlá da crëps che toma jö ërc. Les sorts de pera de chëstes planöres sö alalt é plü o manco 225 cina 190 miliuns d’agn vedles, mo do tëmps geologics se tratera impó de na pera „jona“. Jödapé ciafon le Dolomit Prinzipal, de chël che i urs di crëps dla Val dai Tamersc é fac, sciöche ince la pert plü albas dl Grup de Sas dla Crusc a vest y les Conturines a süd dl parch. Lassura vëgnel spo la Cialc de Dachstein retica y les Cialc grijes (Giura), che caraterisëia dassënn la contrada: les pizes dl Crëp Alt, de Sas dla Porta, dl Grup de Sas dla Crusc, Lavarela y Col Bechei é strotorades da cialc lominoses y formades da banc de chëstes döes formaziuns.
Por gauja de deformaziuns tetoniches tratan la formaziun dles Alpes, é i func de cialc en pert gnüs dassënn straoc y laurá, en pert ési deponüs un sura l’ater sciöche i scalins de n anfiteater. Sön func stratificá che toma jö paralei, sciöche por ejëmpl sön Piza dales Nü, Piza dales Diesc, Piz Stiga o Sas dla Porta, él gonot raité jö de dërtes lastres de podruns forman jödapé de gran majires cun podruns val’ iade tan gragn co na ciasa („cités de pera“).

Sö da Le de Limo sciöche ince dala pert meridionala dla ciadëna de crëps danter Piz Parom y Sas dai Bëc (Gran Fanes) ciafon cialc de amonic cocenins cun petrificaziuns di amonic a forma de sgnecora. Marnes da cialc grijes y cocenines, dassënn pliades, vëgn taiades ia olach’al passa le tru sot les üties de Fanes. Chëstes marnes de crëda s’á senté ite tetonicamënter tles cialc grijes plü vedles. L’ultima sedimentaziun dl mer dles Dolomites é da ciafé sön Col Bechei (2.793 m) sura le Le de Limo sö. Tl Terziar (Oligozenn), canch’al â bele dadî metü man l’infizada dles Alpes, á n’ultima sbürla dl mer lascé indô te chësc raiun brezies, conglomerac, peres da saurun y cialc, te chëres ch’an ciafa balanig (crebesc dala concora), resć de alghes cöcenes, briozos y foraminifri.

Sciöche degun ater raiun dles Dolomites é Fanes, Senes y Fosses caraterisá dal carsism. L’aje carbonich che s’á desfat tl’ega á dantadöt ataché y desfat la cialc de Dachstein y les cialc grijes, mo ince le Dolomit Prinzipal. La formaziun de andri vá ince derevers ala soluziun de cialc y de dolomit (por ejëmpl l’Ander de Conturines) tla pert bassa.
Chiló pón osservé feter düc i elemënc classics dl carsism: sanisc y büjes, sfësses y fopes, ciaoles y ciaolares da dolines, te chëres ch’al se forma – gonot ince ma por n cer’ tëmp – lec olache l’ega tira sot tres büsc de trafognanza a forma de rorel. Ince i rüs tira sot y rogor fora y jö tla valada cina che l’ega röia pro func d’arjila che astagna, olache l’ega vëgn indô a löm te forma de de gran fontanes carsiches. Lapró él ince valades zënza ega che se röia te n iade y che desmostra che chiló él n iade sté ega. La formaziun dl carsism vá porleplü derevers ales periodes cialdes dan la dlaciaziun, mo ara tëgn pro cina al dedaincö.

Canche l’ega é fleza, vëigon sön l’ur, a nord-ost dl Lech de Piciodel, che n’á degun deflus, gonot n gran rodel che ciücia, olache l’ega tira sot. Impormó dui chilometri plü injö, jö a Pederü, vëgnera indô a löm – por trá sot ciamó n iade ti giaruns fora por la Val dai Tamersc. Impormó fora dal Lech dla Crëda flocorëiera indô fora de caranta fontanes – n spetacul dla natöra unich.

Fauna

Fauna
Meder de bosch

La fauna dl parch natural Fanes-Senes-Braies é n ejëmpl ezelënt dles Dolomites. Öna na carateristica é la varieté di ambiënc de vita te valades chîtes y isolades y i raiuns da munt olache al é ri da rové pormez: bosć da odlina moscedá, de gran plateaus, munts anuzades da vedlamënter incá, formaziuns carsiches olach’al é ri da rové pormez, crëps ërc, eghes cristalines, parüs y lec. La vegetaziun vá dal bosch da munt a pié ia dala valada y röia sö cina sö ti crëps sura 3.000 m. I tiers á salpü da s’adaté te na manira imprescionanta ales condiziuns estremes.

I abitanc dl bosch da munt

De gragn bosć da odlina moscedá cun sü lëdi danterite y i larjëis é ambiënc de vita ideai por le rehl. Da n valgügn dezens incá él ince indô da odëi le cerf, bele copé fora n iade al scomenciamënt dl XIX secul. I cerfs vir scialdi te tlaps despartis aladô dl jëne. Ma da d’altonn, canch’ai mët man da ciacé, se chir i cerfs y les vaces da cerf. Spo rondenëscel le vers maestus fora por i bosć y i corgn gracia, canche i rivai se salta ite y se pügna.

Danterores passa la olp, le tas, le meder fora por i bosć y i trus dla campagna a se chirí val’ da mangé. Deach’al é tiers che roda de nöt i vëigon dainré. Plü gonot vëigon la schirata, che á da d’altonn n gran laur da se mëte ia süa resserva de nojeles y somënzes por l’invern. Abitanc dl bosch tipics é ince la ciüfa (Tetrastes bonasia) y le ial da crotun (Tetrao urogallus); ai adora bosć sorënc y ric de sotbosch y ai s’un sënt atira: so numer vá zoruch apëna che so ambiënt de vita vëgn desturbé.

Söl confin dl bosch

Söl confin superiur vëgn le bosch acompagné da n sotbosch lignus dër spës. Cun l’altëza vëgn les brüsces y i barantli tosc dominanc en confrunt ai lëgns. Chësta zona vëgn ince nominada „zona d’esistënza“, ciodí che i lëgns ciafa sö y sö condiziuns de vita tres plü döres y crësc ma plü a stënta, cina ch’ai vëgn spo a sté fora daldöt. Abitanc tipics di barantli é i iai fosc o galedri. Porvia de sües plömes dla coda a forma de lira é le „pice ial“ saurí da desfarenzié dal gran ial da crotun.

La fascia dles brüsces basses y i plomac da erba cina sö pormez ai crëps é ince l’ambiënt de vita dl lou blanch, che s’á trat zoruch ala fin dla dlaciaziun dales planöres, che ti somiâ inlaota a chëres dla tundra, cina tl raiun alpin. Por ciafé val’ da mangé raspel y craza fora erbes y raisc sot la cutra de nëi. I dëic dles tozes curis da polans lunc y stari, se sleria dassënn y ti conzed de varié inant dër bun ince tla nëi frësca.

La cortesc alpina

Le tier che é ince le simbol dl parch natural é zënzater la muntagnola. Al nen n’é cotantes fora por i majarëis de Fanes y Senes, mo ince tl raiun dla Plätzwiese. Dër gonot pón cinamai les osservé dales sëmenes infora, mo ma sc’an scuta bi chic y mët averda, scenó ringhinëscel atira le sciüre scraiënt dla „verda“ y i tiers s’un sciampa te sües tanes sigüdes. Le sciüre d’amonimënt vëgn sambëgn adoré imprömadedöt por se defëne dal variöl, che se nudrësc dër sovënz de chësc grotadú che s’á adaté bun al raiun altalpin.

Fanes, Senes y les Dolomites de Braies é ambiënc de vita ezelënc por i ciamurc. A pert tl tëmp ch’ai ciacia (söl mëteman dl invern) vir i bëc da susc. Ti tlaps de ciamurc ch’an vëiga valgamia saurí d’isté sö por i lastuns da erba él scialdi ma cioures y asos.

Flora

Flora
Pra d'Armentara

La pera y le terac, les variaziuns d’altëza y le microclima condizionëia la sort y la varieté dles assoziaziuns de plantes.

Le bosch

La gran pert dla spersa de bosch vëgn tuta ite da bosć de pecios, che vá plü o manco da 900 cina 2.000 metri d’altëza. Man man ch’an röia sö cuntra le termo plü alalt dl bosch vëgnel tres plü lersc y ciers pormez. Sön les pares sütes y da giaruns dla Val de Lander y dla Val dai Tamersc ciafunse i pinc, che n’á nia de gran pretenjiuns. Ti bosć da munt plütosc radi crëscel n sotbosch ciatadü, olache la composiziun depënn dal funz de humus aje (dlasena, granëta y ciüfs dl tonn). Olache le bosch da munt rade se röia, mëtel man na fascia de brüsces intortes, caraterisada dala presënza de n gröm de barantli. Cun so sistem de raisc dassënn deramades y lunges cina diesc metri, dëida chësta sort de conifera cotan da stabilisé les pares ërtes y i giaruns.

Pra y munts

Na gran pert dl raiun de sconanza é curida de munts y pra. Na varieté biologica straordinara caraterisëia chisc ambiënc de vita, gnüs a se cherié tres l’anuzamënt da pert dla porsona. Ti posć plü süc di pra da munt che vëgn laurá te na manira estensiva, ciafon arnica, de plü sorts de anziana, orchidees, poligonum de pre (Polygonum bistorta) y crepides d’or (Crepis aurea). Sce les sperses vëgn vardades jö demassa, spo él les sorts manco zities da gní pestades sot y che vëgn refodades dal bestiam, sciöche la Deschampsia cespitosa y le polif che ciafa la suravënta.

Pra y giaruns alpins

Danter i 2.000 y i 2.800 metri sura le livel dl mer ciafunse tapec plü o manco stlüc o assoziaziuns de cortesc. La cortesc da cialc dles Dolomites é metüda adöm da erba börna y polif tres vërt, lapró él gonot le tê de munt (Dryas octopetala) y polif a plomac (Carex firma). Carateristich por les Dolomites é ince la bocia de dragun (Horminum pyrenaicum) dër sovënta, i ciarí mac dles Dolomites (Achillea millefolium), la globularia (Globularia) y alüsc la stëra de munt. Na ligna de „spezialisć” sciöche le pavé retich (Papaver aurantiacum) che florësc a ghel y le tlafun (Thlaspi cepaelifolium) dales fëies torones popolëia i giaruns che röia gonot jö cina sön le funz dla val.

Sfëntes

Danter sfësses y sfëntes di crëps, mo ince söla pera bludra, é ma i „spezialisć“ bugn da crësce. Lapró aldel de plü plantes da plomac, la grifa dl malan da ciüfes (Physoplexis comosa), la stëra de munt y la potentila dles Dolomites (Potentilla nitida). Lapró ciafon chiló ciamó l’androsacia dles Dolomites (Androsace hausmannii), le polif a sëda (Carex sempervirens) y le fragacin bröm-vërt (Saxifraga caesia).

La porsona y la natöra

La porsona y la natöra
Miscì a Lungiarü

La Val Badia

Le raiun dl’Alta Val Badia alda zënzater pro i gragn zëntri turistics dl Südtirol. Le turism dl jí cun i schi y le sport da d’invern en general, mo ince les poscibilités da jí sö por munt y da arpizé, tira adalerch tröc sciori. Dlungia la contrada culturala y naturala rica de variaziuns, vëgn le cheder di paisc caraterisé danter l’ater da lifc, hotí y ciases da sciori.

La pert dl parch natural che alda pro le comun da La Val á mantigní le plü de düc so carater da paur originar y n’á sciöche su comun ladin degun raiun da jí cun i schi. Sön la tëmpla aper de sorëdl ciafon les viles ladines tipiches, sternüdes fora, cun sü frabicac de lëgn primitifs. La popolaziun vir dl laur da paur y dl artejanat, mo al é ince n turism morjel y natural che ti dá vita al paisc.

Al Plan de Mareo é deventé n zënter turistich de pröma categoria, por mirit dl coliamënt cun Plan de Corones. Tles viles sternüdes fora sö por les tëmples y tla pert vedla dl paisc de La Pli de Mareo, olach’al é ma plü les gran costruziuns de pera che desmostra l’importanza de süa funziun publica da n iade, pél indere che le tëmp sides sté chit. Fora por le paisc d’Al Plan passel ince la strada d’azes plü importanta che condüj tl cör dl parch natural, danter i parëis alc dla Val dai Tamersc, ite a Pederü.

Puster

La pert dl parch natural che alda pro Puster é caraterisada da raiuns chic, mo ince da zëntri turistics. Les fontanes da solper y da fer che rogor fora di func de Bellerophon y de filit da cuarz dl Bagn de Bergfall, a pe de de gragn bosć de lëgns da odlina, gnô bele aprijades dër dadî. Sön na pitöra tla capela di bagns él gnü anoté por ci che l’ega é buna: „Hüfftwehe, Ischiatica, Gliedersucht, versaltznes Geblueth, Gücht, Podagra, weibliche Zuständ...“ Sön la tëmpla a porsorí sura Valsperch chirîn varijiun dal’ega da bagn dla fontana de Waldbrunn, che rogor fora dl filit da cuarz.

D’isté él codes d’auti lunges che s’intorj ite y sö zënza fin por la Val de Braies, scenó tan chîta, cun un n travert su: le Lech de Braies, strënt ite te na ciaola salvaria y romantica amesa i crëps, vëgn araté un di lec plü demorvëia dles Dolomites, na dërta sensaziun dla contrada pón dí.

De na belëza unica é ince la Plätzwiese. Mo al á mance püch ch’ara ne fajess nia la medema fin co la Munt de Suc por ci che á da nen fá cun le sfrutamënt turistich. Al ê bele gnü proieté lifc y pistes, ciamps da tennis, n raiun da frabiché por turisć y de gran plazes dai auti. Cun l’inserimënt dl parch natural é la Plätzwiese indere gnüda stravardada al ultimo momënt dal turism de massa.